El món capitalista és assassí perquè mata però també
és absurd, perquè mata sense necessitat. Amb aquestes paraules, Jean Ziegler, que va ser
Relator Especial de l’ONU per al dret a l’alimentació entre 2000 i 2008 i
actualment és vicepresident del Consell Assessor de Drets Humans de Nacions
Unides, mostra la seva disconformitat amb l’actual ordre econòmic mundial que
condemna a la fam a 800 milions de persones de tot el món, provocant la mort de
100.000 d’aquestes persones diàriament.
En el món de la
informació aquestes xifres es repeteixen i se saben, però és necessari
recordar-les i mostrar que darrera dels números hi ha persones que viuen baix
l’amenaça de la inseguretat alimentària. Precisament amb l’objectiu de
conscienciar els pobles del món sobre el
problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam,
la desnutrició i la pobresa, el dia 16 d’octubre la FAO (Organització de Nacions
Unides per l’Agricultura i l’Alimentació) va proclamar el dia internacional per
a l’alimentació.
S’ha de remarcar que
la fam que es pateix a molts indrets no està causada per manca de producció
d’aliments, ja que, segons la FAO,
l’agricultura mundial pot alimentar sense problemes a 12.000 milions de
persones, gairebé el doble de la població mundial. Així doncs, quina és la
causa de què tantes persones morin de fam al nostre món?
La resposta de
Ziegler és clara: la causa és l’injust repartiment de la riquesa com a base del
sistema econòmic internacional i, en aquest sentit, denuncia les grans
multinacionals i els bancs que es mouen exclusivament per les lleis del mercat,
indiferents a la tragèdia quotidiana que es viu a tants racons del planeta.
Mitjançant l’especulació financera, aquestes empreses han convertit els
aliments en una mercaderia més, inflant els seus preus de forma fictícia i
generant altes taxes de guanys en cada operació. L’única estratègia que tenen
és la d’optimitzar els beneficis. Mentrestant, aquesta actitud es converteix en una amenaça per a la
seguretat alimentària de molts de països que depenen anualment de compres
suplementàries als mercats mundials per alimentar les seves poblacions.
Hi ha un altre
fenomen que amenaça, no només la seguretat alimentària, sinó també la sobirania
nacional, i consisteix en adquirir enormes superfícies agrícoles per part
d’inversionistes estrangers per alimentar les seves pròpies poblacions o per
fabricar biocobustibles. Les conseqüències del neocolonialisme agrari, com se
l’anomena, són, entre d’altres, el desplaçament forçós de milers de petits
agricultors, pastors i poblacions indígenes que es queden sense casa i sense
terres per cultivar, abocant-los a la indigència i creant enormes tensions
socials.
La FAO ha anunciat que el tema oficial del Dia Mundial de
l’Alimentació 2012 se centra en les cooperatives agrícoles i les organitzacions
rurals, per destacar el seu paper en la millora de la seguretat alimentària i
en l’eradicació de la fam. El Fons Pitiús dóna suport a través de diversos
projectes a organitzacions d’aquest tipus. Però aquestes organitzacions tenen
poc marge de maniobra davant unes lleis de mercat que legitimen els guanys
desmesurats d’uns, a costa de la pobresa d’altres. La fam és el principal
problema que té el món avui en dia, raó per la qual els governs han de
treballar conjuntament per posar fre a l’economia financera i contribuir així a
la consecució del primer dels Objectius del Mil·lenni: eradicar la pobresa
extrema i la fam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada