L’alfabetització és la capacitat de llegir, escriure,
interpretar un text senzill i utilitzar els números i, tot això, en un context
socioeconòmic, polític, cultural i lingüístic. La seva importància és cabdal, i
això va fer que Nacions Unides proclamés el 8 de setembre de 1965 el dia
de l’alfabetització. L’objectiu és recordar-nos que l’alfabetització és un
recurs per a l’autonomia personal i un factor de desenvolupament social i humà.
És essencial per eradicar la pobresa, reduir la mortalitat infantil, detenir el
creixement demogràfic, instaurar la igualtat entre els sexes i garantir el
desenvolupament sostenible, la pau i la democràcia.
Malgrat això, el nostre món aboca xifres
esfereïdores: hi ha 793 milions d’adults
analfabets, les dos terceres parts dels quals són dones; 67’4 milions d’infants
no estan escolaritzats i n’hi ha molts més que assisteixen a l’escola de forma
irregular o que abandonen els seus estudis. Això té conseqüències molt greus
per al seu futur ja que, aquests infants, passaran a formar part dels cicles de pobresa.
Molts dels factors que afavoreix
l’alfabetització s’identifiquen amb els Objectius del Mil·lenni, que tots els
països es varen marcar com a fites a aconseguir en 2015 i que permetien una
major igualtat entre les persones que viuen al món. Dels vuit objectius
marcats, la consecució de l’objectiu 2 (assegurar que en 2015 tots els boixos i
boixes del món podran acabar un cicle complet d’ensenyament primari) contribuiria
a aconseguir la resta d’objectius. Aquest fet fa que l’educació i
l’alfabetització siguin pel Fons Pitiús de Cooperació sectors prioritaris. Així,
la meitat dels projectes que anualment financen les institucions públiques
pitiüses a través del Fons, hi estan dirigits. A través d’aquests projectes els
infants escolaritzats aprendran a llegir i a escriure, a relacionar-se amb els
iguals, a adquirir coneixements del seu medi i competències bàsiques que faran
servir durant tota la seva vida. Tot això, els donarà més oportunitats en el
futur i, sobretot, els donarà la dignitat que tota persona necessita per viure.
Així mateix, no oblidem que l’alfabetització
possibilita una societat formada per persones conscients, crítiques, amb
capacitat per exercir el poder de ser ciutadà o ciutadana i de transformar el
seu propi entorn. En paraules del Secretari General de les Nacions Unides, Ban
Ki-moon, l’alfabetització obre el camí
cap a una major justícia, igualtat i progrés i pot ajudar les societats a curar
ferides, a més d’impulsar processos polítics i contribuir al bé comú.
Però, tot i que, segons la UNESCO, s’han fet alguns
avenços, no sembla que aquest objectiu es pugui complir en 2015,. Els factors
que influeixen en aquesta situació són diversos, però la realitat és que la
universalització de l’educació no és una prioritat en l’agenda política
mundial. La despesa militar (en 2005, la reducció d’un 1% de la despesa militar
mundial podria haver proporcionat educació primària a tots els boixos i boixes
del món durant aquell any); el deute extern, que és una llosa pels països del
sud i que impedeix la protecció social; o el finançament insuficient dels
programes educatius per part dels governs i els organismes d’ajut per al
desenvolupament, són un bona prova d’aquesta falta de compromís.
L’educació ens dóna llibertat i capacitat
d’actuació. Si, com a éssers humans, aspiram a la justícia i la pau, hem de
reivindicar aquest dia i exigir als nostres governants que l’educació universal
passi a ser el primer punt de l’agenda política mundial.
