A vegades, fins que no veiem que alguna
situació injusta ens pot afectar directament, no li donam la importància que
mereixeria ni dedicam suficients esforços a combatre-la. Ara que, a Eivissa i
Formentera, tenim molt prop el risc que en el nostre entorn s’hi realitzin
prospeccions petrolieres, hem començat a preocupar-nos per les conseqüències
socials, econòmiques i ambientals que pot tenir l’extracció del petroli per a
les nostres illes. És una reacció ben natural, per defensar el nostre medi i la
indústria turística.
Però és evident que, fins aquest moment, hem
estat beneficiant-nos de l’energia produïda amb petroli provinent d’altres
indrets del món. Ens hem desplaçat amb mitjans de transport que funcionen amb
petroli; hem consumit productes transportats gràcies al petroli; hem utilitzat
materials que provenen del petroli (plàstics, detergents, pintures, pesticides,
cosmètics, asfalt...) i, mentrestant, no hem cavil·lat massa sobre el que la
nostra forma de vida, totalment depenent d’aquest recurs, estava causant tant
al planeta com a milions de persones.
Per aquest motiu, les conseqüències negatives
que ara temem aquí, ja les sofreixen poblacions de molts altres llocs des de fa
dècades. És el cas de milers de persones que viuen al delta del Níger i que es
veuen obligades a beure, cuinar i netejar amb aigua contaminada per les extraccions
petrolieres i que, a més, ja tenen malmesos els seus mitjans de subsistència:
les terres de conreu, la pesca, etc. També és el cas de poblacions indígenes,
que en ocasions no han consumit mai cap derivat del petroli, però que en
pateixen l’impacte directe. A l’Amazònia equatoriana, per exemple, moltes comunitats estan afectades per una
elevada taxa de càncer i per molts altres problemes de salut i, algunes d’elles,
s’han vist abocades a un desplaçament forçat. I també hem de tenir en compte
l’enorme injustícia que representa el fet que el canvi climàtic incideixi de
manera molt especial en les persones més pobres dels països del Sud, que no són
les responsables de les emissions de CO2 i gasos d’efecte hivernacle que es
generen amb el refinament i consum del petroli.
Aquests són només tres exemples d’una realitat
molt més extensa que ens hauria de fer reflexionar sobre aquesta qüestió: què
és el que no volem: el petroli a les nostres costes o un món basat en la
injustícia energètica? Si la resposta va en la línia de la segona opció, es
farà necessària una conscienciació profunda que ens porti a canvis profunds en
les nostres actituds diàries. El consum d’aliments i d’altres productes de km
0, un major ús del transport públic, de la bicicleta o de les cames, la
reducció del consum de plàstics i de tot allò que no sigui necessari per a la
nostra vida, haurien de formar part ben aviat dels nostres hàbits quotidians.
Això sí, aquests canvis hauran d’anar acompanyats per una defensa ferma i
contundent de les energies renovables i del respecte dels drets humans i dels
mitjans de subsistència de totes les persones del món.
