Avui se celebra el Dia mundial contra el
treball infantil. Nacions Unides ens diu que prop de 215 milions d’infants
treballen al món, 115 milions d’aquests ho fan en condicions perilloses i,
segons Save the Children, 8,5 milions ho
fan com esclaus.
Davant de les xifres sempre hi ha el perill de
perdre de vista la realitat d’aquestes vides. Per això, convé recordar que a
cadascun dels infants que s’inclouen en aquestes dades se’ls ha negat el dret a
jugar, a anar a l’escola, a gaudir de la protecció de la família, en
definitiva, se’ls ha negat el dret a ser boixos i boixes.
Es té coneixement de què els infants que viuen
a les llars més pobres i a zones rurals tenen més probabilitats de ser víctimes
del treball infantil, i que vetllar perquè tots els infants vagin a l’escola i
rebin una educació de qualitat són les claus per prevenir-lo . Conscients
d’aquesta realitat, des del Fons Pitiús de Cooperació s’impulsen projectes que
busquen millorar les condicions de vida de milers d’infants mitjançant
l’educació. A través d’ella, es pretén evitar que la discriminació i l’exclusió
juguin en contra dels infants amb menys oportunitats. Això es fa, per exemple,
mitjançant la discriminació positiva, en l’escolarització a centres educatius amb
baixos índex de matriculació de boixes, o la formació del professorat en un
educació igualitària que eviti la discriminació per qualsevol causa (sexe,
ètnia, casta o discapacitat).
Però la feina del Fons en contra del treball
infantil no se centra únicament en el finançament de projectes. També es fa una
feina intensa per informar i sensibilitzar
d’aquesta dura realitat, ja que, com a persones, ens concerneix. Qualsevol
de nosaltres pot apreciar la injustícia que suposa l’explotació laboral
d’infants que, en molts de casos estan fabricant, cosint, muntant, allò que
després consumirem aquí.
És precisament aquest consum el que ens
implica en aquesta injustícia i el que comporta cert grau de responsabilitat nostra
en el que està passant. Les empreses transnacionals occidentals, que han
traslladat tota la seva producció a països del Sud, utilitzen mà d’obra molt
barata per realitzar els seus productes (catifes, roba, aparells electrònics,
joies, joguines,...) i la que surt més barata és la que fa servir boixos i
boixes.
Després, aquestes empreses venen els productes
a la gran massa de consumidors que hi ha al Nord, on el nivell de consum és poc exigent i no qüestiona les formes de
producció. Només interessa que sigui
barat i, ho és, però a costa de l’explotació de moltes persones, entre elles
infants. I la realitat és que, els que més profit treuen de la nostra falta de
criteri són aquestes transnacionals que, any rere any, augmenten els seus
beneficis.
Gandhi deia que el més terrible de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de
la gent bona. La indiferència ens fa còmplices de la injustícia. I, encara
que, qui té el poder de reformar i d’aplicar polítiques que garanteixin
l’eliminació del treball infantil són els governs i els organismes
multilaterals, nosaltres tenim el poder de ser la majoria.
