Entre gener i maig més
de 200.000 persones han creuat el Mediterrani i 2.510 han perdut la vida
intentant-ho. Fugen per salvar les seves vides, com ho faria qualsevol de
naltros, i sembla que res no els pugui detenir. Si ens posam en la seva pell
sentirem por, desesperança, inseguretat, abandonament i, malgrat tot això, la
ferma determinació de buscar un espai on ens puguem sentir segurs.
Les institucions i els
governs europeus tenen l’obligació legal i ètica de posar tots els mitjans per
evitar la pèrdua de més vides i atendre, socórrer i acollir les persones
refugiades, ubicant-les en un entorn segur que pugui satisfer les seves
necessitats bàsiques. Però, lluny d’això, Europa ha defugit la seva responsabilitat
envers aquestes persones. Decisions com la de tancar les fronteres dels països
veïns de Grècia o l’acord amb Turquia per deportar les persones que arribin a
les costes europees, xoquen de ple amb les normes internacionals que reconeixen
i regulen el dret d’asil.
La manca de compromís
s’ha posat de manifest per part de tots i cadascun dels països europeus. Si ens
fixam en Espanya, per exemple, el nombre de persones refugiades que seran
acollides a finals d’aquest mes de juny serà de 586, davant les 14.931 persones
que la Comissió
Europea li va demanar que acollís en setembre de 2015.
Davant aquesta
situació, qualificada pel Secretari de Nacions Unides de crisi de solidaritat,
hem de recordar que el 13 de desembre de 2007, tots els països europeus firmaren
el Tractat de Lisboa. En el marc d’aquest acord, es recollien els valors
europeus fonamentals, que segons es diu textualment són “el respecte de la
dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de Dret i el
respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a
les minories”. Malauradament, al llarg dels darrers mesos, s’ha fet evident que
aquests valors han quedat reduïts a la mínima expressió, guanyant terreny uns
altres interessos que res tenen a veure en situar a la persona en el centre
d’interés.
Però mentre les
autoritats europees han quedat paralitzades, s’ha de destacar la mobilització
de les institucions locals i de la ciutadania per defensar precisament els
valors de la dignitat i la solidaritat. Així, les institucions d’Eivissa i
Formentera han assumit la seva responsabilitat, mostrant la seva disposició a
atendre les persones refugiades mitjançant l’acolliment i la integració als
seus territoris; la ciutadania, amb el suport de les institucions o per la seva
banda, ha encapçalat iniciatives que posen en valor tots aquests principis.
Al nostre territori,
les institucions públiques i les ONG que treballen en l’àmbit internacional
conflueixen en el Fons Pitiús de Cooperació. És a través d’aquesta eina de
coordinació on s’ha engegat una campanya de sensibilització per prevenir
actituds xenòfobes i reflexionar al voltant de les causes que provoquen els
desplaçaments forçats, fomentant una visió crítica de les mateixes.
Ahir va ser el Dia
Mundial de les Persones Refugiades i, amb aquest motiu, les institucions i
entitats que formam part del Fons Pitiús de Cooperació volem apel·lar a la
responsabilitat col·lectiva per donar una resposta adient a aquesta crisi
humanitària, reivindicar el respecte als drets humans i a les llibertats i
manifestar el nostre compromís en la seva defensa.
Vanessa Parellada
Torres
Vicepresidenta del
Fons Pitiús de Cooperació
