Com en l’entrada anterior d’aquest bloc, us
plantejam una reflexió a partir de l’experiència acumulada en les activitats
d’educació per al desenvolupament que hem realitzat als centres educatius
pitiüsos durant més de 10 anys. En aquesta ocasió, una reflexió al voltant del
consum de juguerois.
Ara que s’apropen les festes nadalenques i el
temps dels regals, hem recordat una afirmació que els infants fan amb tot el
convenciment quan parlam a l’aula dels Drets dels Infants i, més concretament,
del dret a jugar. Davant la pregunta “per
divertir-vos, què és més important: els juguerois o el temps per jugar?”
responen gairebé unànimement que allò que els fa feliços és tenir temps per
jugar. Alguns/es, fins i tot, afegeixen que els juguerois són secundaris, ja
que emprant la imaginació i materials senzills que estan al seu abast poden crear-ne
de propis. A més, no són pocs els infants que admeten que no juguen mai amb
moltes de les joguines que tenen. I encara n’hi ha d’altres que també remarquen
que moltes vegades demanen joguines que han vist anunciades i que, quan ja les aconsegueixen,
hi juguen només cinc minuts i les deixen a un costat.
No trobau que aquestes afirmacions que fan els
infants són símptomes clars que alguna cosa no està funcionant bé al voltant
del nostre consum de juguerois?
És innegable que el joc és una activitat
imprescindible per afavorir que els infants prenguin contacte amb el món que
els envolta, per desenvolupar habilitats socials, afectives, cognitives, etc...
Però, és el model basat en el consum de joguines noves el més adequat per al
creixement dels infants? No hem d’oblidar que milers de generacions de nenes i
nens arreu del món han jugat abans d’ara amb juguerois o amb jocs que no
s’havien d’adquirir enlloc i que eren fruit de la llibertat creativa, de la
imaginació, de la transmissió de pares i mares a fills filles... O és que ara
el nivell de diversió és més elevat amb les joguines de darrer model que reben
cada Nadal? Tenim la seguretat que omplir de juguerois i paquets llampants les
vides dels infants els proporcionarà un major benestar?
No està gens clar que la resposta a aquestes
qüestions pugui ser afirmativa. Més aviat, sembla que es fa necessari un
replantejament dels valors que transmetem amb l’acte de comprar i regalar nous
juguerois. Hem pensat, per exemple, si estam estimulant la creativitat pròpia
de cada infant? Si la joguina que està de moda es correspon amb les
característiques pròpies del nen o de la nena? Si desitja acumular més objectes
o, en canvi, voldria passar més temps de qualitat jugant amb la família? Hem
pensat en les conseqüències ambientals d’aquesta forma de consum? I, encara
més, hem investigat sobre l’origen dels juguerois que compram i sobre qui els
ha fet i en quines condicions?
