divendres, 28 de març del 2014

RESOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA DEL FONS PITIÚS DE COOPERACIÓ EN RELACIÓ A L’APROVACIÓ DE LA LLEI DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL



El passat 27 de desembre de 2013, el Govern de l’Estat va aprovar la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, publicada en el BOE n. 312 de 30 de desembre de 2013. Aquesta llei redefineix les competències que han de desenvolupar les Administracions locals per tal que no hi hagi duplicitats ni solapaments amb les competències estatals i autonòmiques. És una llei que obre una porta a un canvi substancial en l’organització i les funcions de les administracions públiques locals.

Els membres de l’assemblea del Fons Pitiús de Cooperació estam especialment preocupats pel desenvolupament que es vol donar a aquesta llei en el nostre àmbit territorial i a les conseqüències que aquesta llei pot tenir en la futura cooperació al desenvolupament.

El Fons Pitiús de Cooperació treballa des de fa 15 anys en cooperació per al desenvolupament a partir de la sensibilització, la gestió de fons i la incidència pública. Entre els seus objectius hi ha fomentar la solidaritat i la defensa dels drets humans.

La cooperació al desenvolupament realitzada des de l’àmbit local fomenta la implicació i la participació ciutadana. El Fons Pitiús de Cooperació és una entitat de cooperació descentralitzada que ha demostrat la seva eficiència i eficàcia en la gestió de projectes de desenvolupament i d’impuls de la solidaritat ciutadana.

Les administracions públiques són les encarregades de garantir els drets bàsics a tots els ciutadans i ciutadanes. Malgrat això, la llei 27/2013 planteja un allunyament dels municipis dels ciutadans que pot ser especialment greu en el que respecta a l’accés als serveis socials per part de les persones en situació de major vulnerabilitat. La racionalització de l’administració local no ha de passar per estalviar recursos per a la consecució d’un món més just, tant per a les persones que tenim més properes (com és el cas dels serveis socials que també consideram que s’han de seguir oferint i potenciant) com per a les que viuen en llocs més llunyans i menys afavorits.

Per tot això, l’Assemblea del Fons Pitiús de Cooperació, davant el desenvolupament de la Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, sol·licita al Govern Balear, al Consell Insular d’Eivissa, al Consell Insular de Formentera, a l’Ajuntament d’Eivissa, a l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, a l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia i a l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu:

- Que mantinguin el seu compromís amb la cooperació internacional, un compromís que implica treballar per reduir les desigualtats existents entre les persones per raó del lloc on viuen. La ciutadania d’Eivissa i Formentera ha mostrat sempre que aquest és un dels seus objectius i les institucions que ens representen han de fer tot el possible per acomplir-lo.
- Que es comprometin a desenvolupar una organització tècnica i competencial que, sense deixar de banda l’objectiu de millora en eficiència i sostenibilitat, recordi que el centre de tota reforma han de ser el benestar de les persones.
- Que siguin vigilants perquè el desplegament de la llei 27/2013 no suposi una supressió de determinats serveis socials bàsics per ales poblacions més vulnerables de les illes d’Eivissa i Formentera.

dijous, 13 de març del 2014

FEIM UN CONSUM RESPONSABLE DE L’AIGUA?



El fet de viure a una illa ens hauria de deixar marcada una forta consciència de la importància que té per a la nostra vida un recurs tan preuat i escàs com l’aigua potable. Teòricament, el fet de disposar d’un territori tan limitat geogràficament ens hauria de donar avantatge per comprendre que els recursos naturals no són infinits.

Sembla que així ho entenien els nostres avantpassats pitiüsos que, arribats d’arreu de la mediterrània, introduïren aquí enginys per assegurar-se l’aigua durant tot l’any. Per això, podem trobar encara mostres d’antigues cisternes, aljubs, sènies, aqüeductes, etc.

Però què passa a l’actualitat? Tenim aquest lligam amb l’aigua? La valoram com mereixeria? Diuen les dades de l’INE que a les Illes Balears consumim per persona i dia 124 litres d’aigua, una xifra que està una mica per davall de la mitjana de l’Estat que se situa en 142 litres. D’una primera mirada, ens podria semblar que no és una despesa desmesurada, però hem de tenir en compte que Nacions Unides calcula que una persona en tendria prou amb 50 litres diaris per cobrir totes les seues necessitats (beure, cuinar i higiene personal i de la llar). Amb aquestes dades, no sembla massa complicat veure la urgència d’aplicar en les nostres accions quotidianes, a casa, a la feina, al camp, etc., criteris de consum més responsable de l’aigua que ens permetin estalviar aquests recurs tan indispensable per a naltros mateixos, per a les generacions futures i per a la resta d’éssers vius.

I, d’altra banda, és sostenible la nostra manera d’aconseguir aigua? Si miram al nostre voltant, sembla que ens hem encomanat a la tecnologia per solucionar totes les dificultats que anam trobant amb l’aigua. Però no està mica clar que haguem trobat un vertader remei. Si bé és cert que en l’àmbit rural encara s’empren en ocasions els sistemes tradicionals d’emmagatzemament d’aigua de pluja, també ho és que majoritàriament el nostre consum d’aigua es fonamenta en l’ús de tecnologia que requereix per al seu funcionament una gran quantitat d’energia que, en el nostre cas, prové bàsicament del petroli. No fa falta explicar totes les negatives conseqüències ambientals que això comporta. És el cas de les bombes d’extracció d’aigua dels pous, de les dessaladores, de les depuradores...

Hem sentit moltes vegades aquella màxima que diu “pensa global, actua local”. Si tenim en compte la situació de l’aigua a les nostres illes, però també que vivim en un planeta on 768 milions de persones no tenen accés a aigua potable i on el canvi climàtic ja dóna mostres diàries dels seus efectes destructius, no hauríem de plantejar-nos fer un ús mes responsable de l’aigua?