Avui, 20 de novembre, segurament apareixeran en
els mitjans de comunicació multitud de notícies que faran referència a la
situació de la infància en el món. Una vegada més, hi trobarem informacions,
dades i imatges que ens parlaran d’alguns avenços. Però, malauradament, també
ens recordaran que milions de nens i nenes arreu del món no tenen les
condicions mínimes per a la seua supervivència, ni gaudeixen de protecció
contra l’explotació ni tenen els canals per a fer sentir la seua veu i
participar en les decisions que els afecten.
Tota aquesta informació no ens arribarà avui
per casualitat. El 20 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Infància, tot recordant
que l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar dos instruments
fonamentals per a la defensa dels drets dels infants en aquesta data: la Declaració Universal
dels Drets dels Infants, l’any 1959, i la Convenció sobre els Drets dels Infants en el 1989
(d’obligat compliment per als estats i, fins ara, el tractat de drets humans
més reconegut de la història, ja que ha estat ratificat per 193 països).
Aquesta efemèride, a través de les dades que
es publiquen, ens dóna la possibilitat d’acostar-nos a la realitat de la
situació de la infància mundial. És cert que trobarem motius per a l’esperança
(augment important en el nombre d’infants escolaritzats i en el nombre de nens
i nenes que tenen accés a la vacunació i al tractament del VIH, disminució de
les morts d’infants menors de 5 anys...). Però, ben cert és també que, avui,
vint-i-tres anys després de l’aprovació de la Convenció, les notícies
posaran de manifest que se segueixen produint arreu, en totes les àrees
geogràfiques i en tots els grups socials, violacions greus dels drets
fonamentals dels nens i nenes.
I, què passa la resta de l’any, quan les
notícies sobre la situació dels infants van perdent les portades? Tenim
presents els 1.000 milions d’infants que no tenen accés als serveis essencials
per al seu desenvolupament? Recordam els gairebé 9 milions de nenes i nens que encara
moren anualment abans dels 5 anys? Què passa amb els 70 milions de nenes i dones
que han estat víctimes de l’ablació i amb els 150 milions d’infants que
treballen? I amb el milió que són víctimes del tràfic de persones? És evident
que aquestes són realitats dels tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Per
tant, ha de ser per justícia i per responsabilitat que, institucions,
organitzacions i persones individuals, hem de mantenir el focus d’atenció sobre
totes i cadascuna de les agressions que pateixen diàriament els infants i que dificulten
la seua vida present i els malmeten les possibilitats en el futur.
Per aquest motiu, el Fons Pitiús de Cooperació
dedica una part important de la feina que desenvolupa a avançar en el camí de
la transformació d’aquesta ignominiosa situació cap un món on el respecte als
drets dels infants sigui una realitat. Això ho fa, d’una banda, a través del
finançament de projectes de cooperació destinats a la millora de les condicions
de vida dels infants i de les seues famílies (alimentació, habitatge, aigua
potable, educació, atenció sanitària, participació,...) i, d’altra banda, a través de les activitats que es realitzen
en els centres educatius de les Pitiüses en l’àrea d’educació per al
desenvolupament. Aquestes activitats tenen l’objectiu de mostrar als infants
d’Eivissa i Formentera quins són els drets dels infants i quina és la situació
en què es troben actualment arreu del món. Això es fa amb la voluntat d’aconseguir
la implicació solidària de l’alumnat, a fi que consideri una responsabilitat
compartida la defensa, la promoció i el respecte dels drets fonamentals.
De la mateixa manera, volem aprofitar aquest
mitjà per estendre aquesta urgent necessitat d’implicació a la resta de la
població pitiüsa. El respecte als drets dels infants ha de deixar de ser un
somni, per esdevenir una realitat quotidiana el més aviat possible. Amb el
treball i la lluita diària, constant i decidida, és una fita que tenim a
l’abast.
