Sempre que en les
nostres activitats d’educació per al desenvolupament hem preguntat per a què
serveix la roba, l’alumnat ens ha contestat, amb tota lògica, que per a
protegir-nos, tapar-nos, abrigar-nos... Però, a continuació, apareix algú que,
amb la boca petita, diu: “per anar guapus/es,
“per ser fashions”, “per estar in”,... I és que, per poc que ens hi
fixem, podrem comprovar que existeix una gran pressió mediàtica i publicitària
que incita a adquirir noves peces de roba que, suposadament, ens faran lluir
més i que ens asseguraran major acceptació social. Això ho tenen ja ben
interioritzat els nens i nenes de les escoles d’Eivissa i Formentera: saben que
han de seguir les tendències que van sorgint per no perdre el tren, per no
quedar “desfassats” i per poder anar
vestits com correspon a la moda en cada moment.
I és que, no en va,
les grans empreses multinacionals utilitzen totes les estratègies publicitàries
que tenen al seu abast: unes ens recorden que van canviant les estacions de
l’any, altres ens presenten persones famoses amb una imatge estèticament
impecable, altres ens mostren gent que desborda alegria... Així, el món del
vestit, es presenta com un àmbit glamurós, luxós i que ens promet una felicitat
que està al nostre abast només practicant aquesta suposada activitat d’oci que
anomenam “anar de compres”. El missatge que finalment rebem infants i adults
és: compra nova roba i seràs més feliç, seràs algú millor i amb més èxit!
Tot això fa que, habitualment,
quan volem adquirir noves peces de roba, la nostra decisió es basi en qüestions
com aquestes:
-
M’agrada?
- Quin
preu té?
- Em
queda bé?
- Està
de moda?
- De
quina marca és?
De fet, aquestes
són les preguntes que sorgeixen a les aules quan demanam a l’alumnat quin
procés de reflexió fan abans de consumir roba. Per a alguns hi té més pes el
preu, per a altres la moda o la marca, però en general, està molt estesa
l’opinió, tant dins com fora de les aules, de què basta respondre aquestes
preguntes per prendre una decisió adequada a l’hora d’adquirir peces de vestir.
Però tot i
l’esplendor d’aquest món i, malgrat la quantitat d’hores de televisió i ràdio i
de pàgines de revistes i diaris ocupades en parlar sobre la moda i sobre les
noves tendències, hi ha una pregunta essencial que ni tan sols se sol formular:
què en sabem en realitat de la nostra roba, de la seua procedència, del procés
de fabricació, de les condicions laborals? Després d’un moment de silenci, a
les aules, quan hem fet aquesta pregunta, la resposta majoritària és: “no en
sabem res”.
I és que no és
fàcil ni freqüent que ens arribi informació sobre l’altra cara del món de la
moda. Una cara que viuen diàriament milers de treballadores i treballadors del
sector tèxtil a diversos indrets del món, on les grans multinacionals de roba
hi han traslladat la seua producció. Als tallers de països asiàtics
(Bangladesh, Vietnam, Cambotja, Indonèsia, Xina, Índia, etc) o nord-africans
(Marroc, Tunísia, Egipte), les violacions de drets humans i laborals, amb salaris
de misèria i llarguíssimes jornades de feina, són una constant. Com també ho és
encara l’explotació infantil, o l’ús de productes químics d’elevada toxicitat
en el procés de tenyit de les peces de roba que malmeten el medi ambient i la
salut de les persones.
Quan l’alumnat
comença a descobrir tot el que hi ha darrera els focus, els aparadors i les
passarel·les, de seguida s’adona que només podrem exercir un consum responsable
de roba si afegim moltes altres qüestions al nostre procés de decisió. Nenes i
nens conclouen que són necessàries també aquestes reflexions:
-
Necessit realment aquesta roba?
- On
s’ha fet?
- Qui
l’ha fet i en quines condicions de feina?
- S’han
utilitzat productes tòxics en el procés de fabricació?
- Em
durarà molt? És de bona qualitat?
- Estic
cuidant bé la roba que ja tenc, per tal que tengui una vida útil més llarga?
- Quan
ja no em va bé, la pot reutilitzar una altra persona?
Són preguntes molt
pertinents, veritat? No trobau que tots i totes les hauríem d’incorporar a la
nostra manera habitual de relacionar-nos amb la roba?
