Com podem fer un
consum més responsable? Aquesta pregunta la fem molt sovint a l’alumnat dels
centres de primària i de secundària en tallers que parlen de la globalització,
els desequilibris entre el Nord i el Sud o els drets dels infants.
Sorprenentment, la resposta que moltes vegades sentim de l’alumnat d’un i altre
nivell és que, una forma de consumir responsablement, és comprar productes
d’àmbit local. És sorprenent perquè aquests infants i joves han nascut i estan
creixent dins la globalització i comprar pomes de Xile, llenties d’Estats Units
o arròs de Vietnam, els resulta normal i, per tant, no es posa en qüestió.
La compra de tot
tipus d’aliments provinents de llocs llunyans entra dins la liberalització dels
mercats i l’alumnat té interioritzat el missatge de què això beneficia al
consumidor. Dins la lògica dels mercats, el que ens defineix és el fet de ser
consumidors/es. Però, quan els oferim algunes dades al voltant del nostre
consum d’aliments i de les conseqüències que té per a nosaltres i per a les
persones que viuen als països del Sud, els estudiants són capaços de llevar-se
l’etiqueta de consumidor i mirar més enllà del preu, de la presentació o de l’aspecte
físic del producte per fixar-se en altres característiques que, com a persones,
també els afecten:
Per exemple, des del
punt de vista dels drets humans, els agricultors i agricultores dels països del
Sud cobren preus tan baixos pels seus productes que no els permet ni tan sols,
satisfer les necessitats bàsiques familiars. Quan se’ls explica que la
responsabilitat d’aquesta explotació laboral és, principalment, de les grans
empreses agroalimentàries que acaparen terres, imposen monocultius per a
l’exportació i malbaraten els recursos naturals dels països on produeixen, amb
el suport de les polítiques públiques dels governs occidentals, no poden
entendre la raó per la qual es beneficia a uns pocs en detriment de la majoria.
D’altra banda, s’estima
que els productes alimentaris que consumim han fet una mitja de 5.000 quilòmetres
fins arribar als nostres plats. A partir d’aquí no fa falta aprofundir massa en
l’enorme impacte negatiu que aquests hàbits de consum tenen per al medi
ambient.
Una vegada que
coneixen aquestes i altres dades relacionades amb l’alimentació conclouen, molt
sensatament, que el consum de productes locals resulta més positiu per diverses
raons: les hores que els aliments han passat en un transport són poques, la
qual cosa beneficia al medi ambient i al propi producte, que arriba més fresc
al nostre plat; no contribuïm a l’explotació laboral a què es veuen sotmesos
molts treballadors i treballadores d’arreu del món, ni tampoc a la degeneració
mediambiental dels indrets on les grans empreses practiquen els monocultius; i,
a més, contribuïm a tenir cura del nostre entorn donant suport econòmic a la
pagesia local.
Si seguim menjant
pels ulls acabarem menjant-nos el món, la nostra part i la d’altres persones.
