Si un company/a et
pega, defensa't! Pega tu també, torna-li! Les persones que, com nosaltres,
estau en contacte amb infants, haureu sentit alguna vegada com pares o mares
ensenyen als seus fills o a les seues filles que aquest és el mitjà adequat per
fer front als conflictes que puguin sorgir entre companys/es.
Podríem considerar-ho
exclusivament una qüestió anecdòtica, però tenim la certesa que va més enllà
d'això. És un reflex d'una realitat social que encara és molt palpable, tant en
l'àmbit local com global. Només fa falta obrir la mirada al nostre voltant i a
la resta del món per comprovar-ho. Malauradament, en la resolució de conflictes
està encara arrelada la convicció de què la violència és un mitjà útil,
necessari i plenament justificat per aconseguir una solució.
Cal allunyar-nos definitivament d'aquests
plantejaments que ja han demostrat sobradament al llarg de la Història la seua
total ineficàcia. Ara que s'apropa el Dia Escolar de la No-violència i la Pau en
què es recordarà la figura i el pensament de Gandhi, en el Fons Pitiús tenim la
convicció que urgeix integrar en la nostra vida tres de les seues reflexions
més conegudes:
- Ull per ull i el món acabarà cec
(perquè la violència només genera violència, no arriba a la base dels
conflictes i , per tant, no té la capacitat de resoldre'ls).
- Allò que s'obté amb violència,
només es pot mantenir amb violència (perquè la violència genera odi,
injustícia i dolor, que acaba cristal·litzant, de seguida o temps després, en un
altre esclat violent).
- I finalment, la idea que hauria
d'esdevenir el nostre motor d'acció diària: No hi ha camí per a la pau, la
pau és el camí.
Què en pensau? Hi estau d'acord?
Li donam, per fi, una oportunitat a la no-violència i a la pau?
