DONA I DESENVOLUPAMENT

Si algú s’atura a mirar amb deteniment els projectes que ha finançat el Fons Pitiús de Cooperació en els seus tretze anys d’història, veurà que un nombre elevat d’aquests té la dona com a beneficiària principal. Podrà comprovar que ha estat una constant l’aprovació de projectes d’alfabetització, de formació professional i per a la salut, de promoció econòmica i d’enfortiment d’organitzacions per a la defensa dels drets, amb la dona com a destinatària i protagonista (especialment dones que pateixen una doble marginació pel fet de pertànyer a l’àmbit rural i a comunitats indígenes). I, finalment, veurà també com, en la resta dels projectes, s’hi ha tengut sempre en compte l’enfocament de gènere.

Per què s’ha produït aquesta situació? No és casualitat, sinó fruit d’una decisió conscient i fonamentada. L’apoderament de la dona, la millora de la seva autonomia individual i col·lectiva, per tal que pugui ocupar un espai igualitari tant en l’àmbit familiar com en els espais de decisió municipals o estatals, no és només una qüestió de justícia, sinó un fet imprescindible per aconseguir un desenvolupament just i sostenible de totes les societats. Investigacions d’organitzacions internacionals com la FAO o la Unesco així ho confirmen: posar més recursos en mans de les dones aporta resultats beneficiosos per a la salut, l’educació i la nutrició del conjunt de la família i de la comunitat. En canvi, quan el poder de decisió i els recursos recauen només en el homes, quan les dones desconeixen els seus drets i no tenen els canals necessaris per a defensar-los, els beneficis solen distribuir-se de forma menys equitativa i els avenços per sortir de la pobresa són molt inferiors.

Per aquest motiu, avui que es commemora el Dia Internacional de la Dona, és una bona oportunitat per recordar que, tot i les millores que s’han produït en alguns indrets, no podem adormir-nos perquè queda molt camí per recórrer i moltes transformacions estructurals i culturals que s’han de produir per avançar cap a la igualtat entre homes i dones i, per tant, cap a la justícia. Fixem-nos en aquests exemples extrets de dades del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament: només el 2% de les dones és posseïdora de terra, només un 3% aconsegueix accedir a un crèdit bancari, un 65% de la població analfabeta són dones i un 60% de persones que pateix fam crònica són dones i nenes. Clarament, no se’ns presenta al davant una realitat que ofereixi molts motius per a l’esperança, però aquestes dades sí que han de ser un impuls per fer més ferm el compromís de la societat i de les institucions públiques de les Pitiüses amb la cooperació i amb la defensa dels drets de les dones. Res no ens pot fer defallir en la lluita per aconseguir arreu del món l’eradicació de qualsevol tipus de discriminació per motiu de gènere. Tot i les dificultats dels temps actuals, pensant en la justícia i en el desenvolupament de tota la humanitat, no ens ha de valer cap argument, per fer passes endarrere.