EL NEGOCI DE LA FAM

El món capitalista és assassí perquè mata però també és absurd, perquè mata sense necessitat. Amb aquestes paraules, Jean Ziegler, que va ser Relator Especial de l’ONU per al dret a l’alimentació entre 2000 i 2008 i actualment és vicepresident del Consell Assessor de Drets Humans de Nacions Unides, mostra la seva disconformitat amb l’actual ordre econòmic mundial que condemna a la fam a 800 milions de persones de tot el món, provocant la mort de 100.000 d’aquestes persones diàriament.

En el món de la informació aquestes xifres es repeteixen i se saben, però és necessari recordar-les i mostrar que darrera dels números hi ha persones que viuen baix l’amenaça de la inseguretat alimentària. Precisament amb l’objectiu de conscienciar els pobles del món  sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa, el dia 16 d’octubre la FAO (Organització de Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació) va proclamar el dia internacional per a l’alimentació.

S’ha de remarcar que la fam que es pateix a molts indrets no està causada per manca de producció d’aliments, ja que, segons la FAO, l’agricultura mundial pot alimentar sense problemes a 12.000 milions de persones, gairebé el doble de la població mundial. Així doncs, quina és la causa de què tantes persones morin de fam al nostre món?

La resposta de Ziegler és clara: la causa és l’injust repartiment de la riquesa com a base del sistema econòmic internacional i, en aquest sentit, denuncia les grans multinacionals i els bancs que es mouen exclusivament per les lleis del mercat, indiferents a la tragèdia quotidiana que es viu a tants racons del planeta. Mitjançant l’especulació financera, aquestes empreses han convertit els aliments en una mercaderia més, inflant els seus preus de forma fictícia i generant altes taxes de guanys en cada operació. L’única estratègia que tenen és la d’optimitzar els beneficis. Mentrestant, aquesta actitud  es converteix en una amenaça per a la seguretat alimentària de molts de països que depenen anualment de compres suplementàries als mercats mundials per alimentar les seves poblacions.

Hi ha un altre fenomen que amenaça, no només la seguretat alimentària, sinó també la sobirania nacional, i consisteix en adquirir enormes superfícies agrícoles per part d’inversionistes estrangers per alimentar les seves pròpies poblacions o per fabricar biocobustibles. Les conseqüències del neocolonialisme agrari, com se l’anomena, són, entre d’altres, el desplaçament forçós de milers de petits agricultors, pastors i poblacions indígenes que es queden sense casa i sense terres per cultivar, abocant-los a la indigència i creant enormes tensions socials.

La FAO ha anunciat que el tema oficial del Dia Mundial de l’Alimentació 2012 se centra en les cooperatives agrícoles i les organitzacions rurals, per destacar el seu paper en la millora de la seguretat alimentària i en l’eradicació de la fam. El Fons Pitiús dóna suport a través de diversos projectes a organitzacions d’aquest tipus. Però aquestes organitzacions tenen poc marge de maniobra davant unes lleis de mercat que legitimen els guanys desmesurats d’uns, a costa de la pobresa d’altres. La fam és el principal problema que té el món avui en dia, raó per la qual els governs han de treballar conjuntament per posar fre a l’economia financera i contribuir així a la consecució del primer dels Objectius del Mil·lenni: eradicar la pobresa extrema i la fam. 

LA FORÇA NO-VIOLENTA

L’any 2007, l’Assemblea General de Nacions Unides va resoldre que el 2 d’octubre (data del naixement de Gandhi) s’observaria cada any el Dia Internacional de la No-violència i va convidar els Estats Membres, les organitzacions civils i la ciutadania a difondre en aquesta jornada la no-violència a través d’activitats educatives i de sensibilització.

Donat que la no-violència és un instrument poderós per aconseguir transformacions socials i polítiques en favor de la justícia social i el respecte als Drets Humans, des del Fons Pitiús de Cooperació volem aprofitar aquesta efemèride per impulsar la població pitiüsa a abandonar actituds de resignació i passivitat i a implicar-se activament en la consecució d’una cultura de pau arreu del món. En un món on 1.000 persones moren cada dia víctimes de la violència armada i 3.000 resulten ferides, on més de 800 milions de persones no tenen accés a aigua potable i on la pobresa extrema afecta més de 1.000 milions de persones, no hi caben excuses de cap tipus per retardar més el nostre compromís individual i col·lectiu per reclamar avanços urgents en l’eliminació d’aquestes xacres.

Si feim una mirada a la història recent, hi trobarem èxits significatius assolits a partir de la no-violència. Els més coneguts són, segurament, els de la descolonització de l’Índia seguint els postulats no-violents de Gandhi i la lluita pels drets civils de la comunitat negra als Estats Units que va encapçalar Martin Luther King. Però, n’hi ha molts d’altres que val la pena no oblidar. La resistència no-violenta a l’ocupació nazi a Dinamarca i Noruega (1940), als règims comunistes de Txecoslovàquia (1968) i Polònia (1980) a la dictadura de Bolívia (1978) i d’Uruguai (1983) i, molt més recentment, l’inici de les revoltes de la Primavera Àrab (2011) en són alguns exemples. La revisió d’aquestes experiències no-violentes ens ha de donar confiança en el paper que cadascun i cadascuna de nosaltres podem desenvolupar en la creació d’un món més habitable i més respectuós amb els drets humans i amb la justícia social.

Així i tot, la idea que la violència directa, estructural o cultural, va unida sense remei a la condició humana està molt arrelada en el pensament col·lectiu, fins al punt que moltes persones la consideren una veritat incontestable. Però, aquesta és només una actitud acomodada que permet autojustificar la manca de responsabilització en la millora de la capacitat pròpia de fer front als conflictes que ens afecten com a individus i com a societat.

És fonamental, doncs, que unim el nostre esforç al de multitud d’organitzacions que treballen arreu del món per aconseguir avançar en la cultura de pau i en el desenvolupament sostenible de tots els pobles. Afortunadament, en les darreres dècades, han agafat molta volada propostes de persones i organitzacions civils que defensen que la pau no només és necessària, sinó també possible, sempre que se li dediqui un esforç decidit i continuat. Amb l’impuls d’aquests moviments, s’han fet passes molt importants. És el cas de la realització al juliol de 2012 a les Nacions Unides d’una Conferència per a un Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes. Tot i que ha acabat sense cap acord signat (com en altres ocasions, per manca de compromís polític amb la protecció de vides humanes), ha quedat demostrat que aconseguir la pau és una urgència que està més present cada vegada a les agendes internacionals.

Per tot això, no ens quedem aturats: treballem amb la força de la no-violència.

SI VOLS LA PAU, PREPARA-LA!

NOVA CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ 

 

No falten arreu veus que afirmen que la pau és només una utopia. El fet que, històricament, la humanitat hagi emprat insistentment la violència i la guerra a l’hora d’afrontar els conflictes, resulta per a moltes persones argument suficient per afirmar que, d’aquí endavant, els homes i les dones seguirem actuant de la mateixa manera.

Afortunadament, però, en les darreres dècades, han agafat molta volada propostes de persones i organitzacions civils que defensen que la pau no només és necessària, sinó també possible, sempre que se li vulgui dedicar un esforç decidit i continuat tant en les accions individuals com en les col·lectives. El desarmament, l’educació per la pau i la no-violència es presenten com les vies per eradicar la pobresa, els abusos arreu del món contra els drets humans i les dramàtiques conseqüències sobre les vides humanes de la lluita armada.

Amb l’impuls d’aquests moviments, s’estan donant passes molt importants com la realització al juliol de 2012 a les Nacions Unides d’una Conferència per a un Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes. Tot i que ha acabat sense cap acord signat, ha quedat demostrat que aconseguir la pau és una urgència que està més present cada vegada a les agendes internacionals.

En aquesta mateixa línia, el Fons Pitiús ha decidit portar a terme una campanya de sensibilització des de la tardor de 2012 a l’estiu de 2013 per donar a conèixer la relació que existeix entre el desenvolupament, els drets humans i la pau i per fomentar entre la població pitiüsa actituds compromeses i responsable en favor de la pau.

OBJECTIUS DE LA CAMPANYA:

 - Contribuir a la construcció d’una cultura de pau basada en la no-violència, l’educació per la pau i el desarmament.

 - Explicar per què el comerç d’armes mal regulat afavoreix la violència armada, la pobresa i els abusos contra els drets humans.

 - Conscienciar la població pitiüsa sobre el fet que la pau només pot existir si es treballa en les quatre “D”: desarmament, drets humans, democràcia i desenvolupament.

 - A partir de l’educació per la pau, fomentar entre els infants i joves un compromís amb la no-violència com a mitjà per a la resolució de conflictes.