Ahir va ser el Dia de
les Persones Refugiades. Per aquest motiu és necessari recordar que, segons
Nacions Unides, cada minut 24 persones ho han de deixar tot per fugir de la
guerra, la persecució o el terror. És una dada tan colpidora que no ens pot
deixar indiferents i que ens ha de motivar per entendre, amb la raó i amb
l'emoció, què representa aquest fet per a les persones que han de cercar
refugi.
Quan en el mes de juny
de 2016 iniciàrem des del Fons Pitiús la campanya "Conflictes i
migracions: un viatge incert" que ara arriba a la seua fi, ens marcàrem
com objectius fonamentals reflexionar al voltant
de les causes que provoquen aquests desplaçaments forçats i treballar, a partir
d'aquí, per prevenir el sorgiment d'actituds xenòfobes.
Al
llarg de l'any, el Fons ha programat activitats diverses (exposicions, conferències,
cursos de formació...) dirigides a un públic també divers, però amb un
denominador comú: apropar la ciutadania pitiüsa a la realitat en què viuen les
persones que han hagut de fugir. Ho hem fet des del convenciment que no basta
entendre les causes objectives que les han obligat a sortir de ca seua per
considerar que és una situació que ens ateny i que precisa la nostra
implicació. És necessari també apropar-se a la seua vivència emocional, des de
l'empatia, per tal de comprendre que són persones que estan passant una
situació d'angoixa, de por, d'incertesa, d'enyor de tot allò que constituïa la
seua quotidianitat, de desprotecció, de dolor per la pèrdua... En definitiva,
que es tracta de persones i no de xifres buides.
D’altra
banda, la campanya iniciada pel Fons també tenia per objectiu denunciar
l’incompliment, per part de les institucions europees i dels seus governs, de
la legalitat internacional en matèria de persones refugiades. La Unió Europea, lluny de facilitar la
protecció internacional d’aquestes persones ha centrat els esforços en
impedir-los l’arribada, prioritzant el reforç, control i externalització de les
fronteres per damunt dels drets humans. El que fa un parell d’anys es
catalogava d’inoperància i falta de
coordinació, avui ho veiem com una falta de voluntat política i una manca total
de solidaritat.
Si
atenem a les persones que han perdut la vida a la Mediterrània en 2017 trobarem
bona prova d’això. Fins el moment són 1808 i, malgrat el que representa aquesta
xifra, no s’està treballant d’una forma decidida en l'obertura de vies legals i
segures. D'altra banda, quan falten només tres mesos per acabar el termini que
es va marcar la U.E. per a acollir 160.000 persones refugiades, els estats
europeus estan molt lluny d'assolir aquest objectiu. En concret, Espanya es va
comprometre a acollir 17.337 persones refugiades i, a hores d'ara, només s'ha
arribat a la pobríssima xifra de 886 persones reubicades des de Grècia i Itàlia
i 418 reassentades des de camps de refugiats de Jordània i Líban.
Aquest
regateig i falta de compromís ens avergonyeix com a persones i ens fa preguntar
quins són els valors que ens sustenten com a societat. Per això, no està de més
citar al filòsof Tzvetan Todorov. Per ell, ser civilitat consisteix en ser capaç de reconèixer plenament la humanitat dels altres, encara
que tenguin rostres i hàbits diferents als nostres; saber posar-se al seu lloc
i mirar-nos a naltros mateixos com des de fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada