Guerres,
morts, desplaçaments forçats, més morts, fronteres protegides amb concertines,
brots xenòfobs... Hi ha al nostre voltant realitats tan aberrants i injustes que
podrien increpar-nos, commoure, interpel·lar, avergonyir, enrabiar, obligar-nos
a reflexionar, fer-nos mal... Però no ho fan. No ho poden fer, perquè no els ho
permetem. Hem girat l'esquena a les persones que viuen immerses en aquestes
realitats, perquè tal i com diu el refranyer D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. Podríem informar-nos,
podríem participar en aquella concentració de protesta, podríem anar a una
exposició amb imatges d'una zona en guerra, podríem adherir-nos a una
organització que defensa els drets humans, podríem esforçar-nos per rebutjar prejudicis
i estereotips en lloc de persones... Podríem, podríem..., però no ho feim,
perquè això ens trauria de la nostra tan preuada comoditat i potser ens
impulsaria a passar a l'acció. Tenim por o peresa de sentir aquestes emocions,
quan són imprescindibles per a generar canvis. No podem fer passes endavant
sense primer conèixer la situació, entendre-la, sentir-la, fer-la també nostra.
No es tracta
només d'una actitud individual. Els mateixos governs europeus ens en donen
exemple quan es desentenen de la seua obligació legal i humanitària de protegir
les persones que fugen de la violència i del terror i d'intentar acabar amb
l'arrel dels conflictes que els han obligat a deixar les seues cases.
No és temps
de tancar els ulls ni d'abaixar els caps... Són els drets humans, que fins fa
poc semblaven avançar a bon ritme, els que estan en joc. Despertem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada